La segona sessió a Airexa em vaig assegurar de anar sol. Després de donar voltes a la sessió anterior, pensava en eliminar les presses, aprofitar al màxim la sonoritat i, si era possible, fer només una impro ben llarga, igual que nadar per sota l'aigua sense sortir a respirar. És la idea que tinc formada del viatge astral, no pots nadar i guardar la roba, has de passar de la roba; i acceptar el que hi veuràs. Vaig estar molta estona tocant harmònics, notes llargues, notes curtes i silencis llargs, fent "sorollets", tot gaudint del só en aquell punt físic davant l'altar on reps la reverberació de la sala de l'altar i la sala dels bancs alhora.
An intimate (and instrumental) improvised solo guitar meditation on the vastness of the unknown, from the Appalachian mountains. Bandcamp New & Notable Mar 23, 2021